Aquest dilluns, vam anar a menjar la mona a casa la iaia Carme (en Dorian no està batejat, però a la seva iaia li fa il.lusió).
La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic dels padrins als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys.
No se sap del cert l’origen de la paraula mona, el que si sabem és que prové de la paraula munna, que en àrab vol dir regal.
No se sap del cert l’origen de la paraula mona, el que si sabem és que prové de la paraula munna, que en àrab vol dir regal.
A Catalunya concretament, fa molts anys, la mona era un tortell de pa cuit amb ous de gallina a sobre. Quan va arribar la xocolata, es va cambiar els ous per ous de xocolata i el tortell va anar evolucionant cap a pastís. I avui en dia es fan veritables obres d'art de xocolata, amb figures que van desde personatges dels dibuixos de moda a jugadors de futbol, etc.
A nosaltres particularment ens agraden més les mones senzilles (pastis i ou de xocolata) ja que les altres les trobem massa comercials i evidentment massa cares!!
No cal que digui que en Dorian es va posar fins a les orelles de menjar xocolata! Va ser veure l'ou a sobre el pastís i llençar-se de cap ;D.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada