Per molts anys Dorian!!

Avui fa dos anys que vas arribar, que em vas fer mare i vas canviar tot el meu mon.

He après tantes coses en aquests dos anys que ni imaginava!

M'has ensenyat a parar el temps i fixar-me en els petits detalls que ens envolten, m'has demostrat que hi ha més d'un camí per arrivar al mateix lloc, m'has fet entendre que no hi ha pressa, que la vida es aquí per assaborir-la, i tot això vull fer-ho al teu costat, perque em segueixis ensenyant i seguim aprenent junts.

T'estimo petit, per molt anys carinyo!

Diada de Sant Jordi

Avui és el dia de Sant Jordi, patró de Catalunya, i també és el dia del llibre.
Com és costum, hem anat a veure les paradetes amb els llibres i les roses. Llàstima que el dia no acompanyava gaire i pluvisquejava.


Jo he comprat un llibre per cada un dels meus xicots ;D.
Per al Josep: "Los hombres que no amaban a las mujeres" de Stieg Larsson.
I per en Dorian: El clàssic de "La cigala i la formiga"

També hem fet roses de paper (bé he fet, ja m'enteneu ;D)



I a mi m'han regalat una rosa molt maca i que feia molt bona olor :).


Si us han agradat les roses de paper i voleu fer les vostres, aquí us deixo el video amb l'explicació:

roses de paper

Feliç dia de la Terra!

Avui, 22 d'abril, és el dia de la Terra, on es preten concenciar a la població de la importància de preservar el planeta.

Cada dia hi ha més gent que recicla, que utilitza les deixalleries, que porta les bosses reutilitzables al super,etc. Tot això estar molt bé, però jo sempre tinc la sensació, que qui més poden fer (polítics, empresaris, etc) són els que menys fan. Només cal que ens fixem en els desastres urbanístics que encara es fan a les costes, o com moltes empreses prefereixen pagar multes a invertir en una depuradora per tal de no abocar residus als rius o al mar, per no parlar dels problemes que possen per que puguin avançar les energies renovables.

En fi, no em vull quedar amb el que no fan, si no amb que el que podem fer nosaltres cada dia, ja que almenys, cadascú de nosaltres hem de posar el nostre granet de sorra i intentar fer-ho cada dia millor!

Nosaltres a casa encara hem de millorar moltes coses com per exemple:

Enrecordar-nos més sovint de les bosses del super.
Substituir per sempre el paper d'alumini a la cuina, i embolicar els entrepans amb paper.
Fer servir tovallons de roba.
Etc.

Ah i per als més petits aquí us deixo una web molt divertida:


The animals save the planet

(Foto i més info a la Wikipedia)

Habemus aneguets!

Doncs si! Hem adoptat tres pollets d'ànec ;D. Són tant macos!!!

Ara de moment, ja que encara no han canviat la ploma, viuen a una gàbia a dintre de casa. Els treiem al jardí perque corrin quan surt el sol i els hi encanta! Però a la que ja siguin més grans, la idea es que estiguin al seu aire al jardí, i que nedin al petit estany on també hi viuen uns quants peixos i dues tortugues.

El més divertit de tot és veure com persegueixen a la Goa, la gosseta que es veu a les fotos, i ella és tant bona que es deixa fer.

De moment no tenim molt clar quin nom els hi possarem, però per en Dorian i la sibel són els "pipis" jejeje

(Nota: a les fotos només surt un d'ells, ja que els altres dos van arribar ahir i encara no he pogut fer fotos, però tot arribarà!)

Guia d'assistència del part a casa

Per fí sembla que les coses canvien, i el que fins ara era una "bojeria" pot començar a ser una cosa normal.
Estic parlant del part a casa, i es que el Col.legi Oficial d'Infermeria de Barcelona, ha presentat aquest mes d'abril una guia per el part a casa, pioner a Espanya, amb la intenció d'unificar criteris d'actuació en l'assistència de parts domiciliaris dirigit a les llevadores que s'hi dediquen.

Guia d'assistència del part a casa

Com molts ja sabeu, en Dorian va néixer a casa. Van ser molts els que ens van mirar amb cares estranyes quan es van enterar de la nostre decisió, però per sort ningú va posar cap problema, ni ens va tildar de mals pares (almenys obertament).
Però si he conegut altres històries, on familiars o amics han acusat de irresponsables, de bojos, de no pensar en el seu fill, etc, a pares que volien tenir els seus fills a casa.

Precisament nosaltres, vam escollir aquesta opció pensant en el millor per el nostre fill i per mi. Perque creiem que una mare ha de poder escollir el lloc on es sent més còmoda per donar a llum.
Ens vam informar, vam anar a reunions on altres pares, que ja tenien els seus fills en braços, explicaven la seva experiència, vam parlar amb les llevadores, etc.

Evidentment també ens vam informar de com són els parts hospitalaris, dels seus protocols, de les seves tècniques, i no vam tenir cap dubte, per nosaltres la millor opció era el part a casa.

Haig de dir que el part d'en Dorian, va anar de fàbula. Vaig estar un total de set hores, en les quals, em vaig moure lliurement per casa. Vaig estar tranquila gairabé a les fosques acompanyada en tot moment del Josep, sense sorolls estranys, sense focos enlluernadors, sense gent entrant i sortint, amb una llevadora, la Maria, que va ser un encant, respectant en tot moment el que jo sentia. Sempre pendent de mi i d'en Dorian per saber que tot anava bé, però alhora deixant que fos el meu cos i no un rellotge el que indiques quan havia de durar el part.

En fí una experiència meravellosa, que tornaria a repetir sense pensar-ho.

(més informació aqui: http://www.coib.cat/Detall.aspx?tipus=noticia&idDetall=4663 )

L'habitació d'en Dorian

Avui us vull ensenyar l'habitació d'en Dorian, de la qual, en Josep i jo, n'estem molt orgullosos, ja que la vam dissenyar i pintar nosaltres mateixos! bé menys el drac que el va pintar una bona amiga (eh Jess ;D).

Ara deu fer un parell de mesos, que en Dorian dorm a la seva habitació. Li vam explicar, aviam que li semblava, i quan va arribar la nit, es va dormir sense problemes. Això si, cap a la matinada emigra al nostre llit ;D i cada matí ens llevem tots tres juntets!

Ah per cert el mòbil dels avions que penja del sostre, és un regal dels cosins d'en Josep, la Marta i en Hans ;), i al Dorian li agrada bufar per que volin!

La primavera

Ara si que sembla que ha arribat la primavera al jardí de casa! Sobretot al perer que s'ha posat preciós.

Per fi els dies són més llargs i podem disfrutar d'estar al carrer, jugant, saltant, pintant i descansant a l'hamaca! (Nuri per fi l'hem estrenat!!)

Nota: A les fotos surten la Nancy (la meva germana) en Braulio (el meu cunyat) i la Sibel (la meva nevoda) que mentre acabem les obres per separar la casa en dues, vivim plegats!

La Mona

Aquest dilluns, vam anar a menjar la mona a casa la iaia Carme (en Dorian no està batejat, però a la seva iaia li fa il.lusió).

La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic dels padrins als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys.
No se sap del cert l’origen de la paraula mona, el que si sabem és que prové de la paraula munna, que en àrab vol dir regal.

A Catalunya concretament, fa molts anys, la mona era un tortell de pa cuit amb ous de gallina a sobre. Quan va arribar la xocolata, es va cambiar els ous per ous de xocolata i el tortell va anar evolucionant cap a pastís. I avui en dia es fan veritables obres d'art de xocolata, amb figures que van desde personatges dels dibuixos de moda a jugadors de futbol, etc.

A nosaltres particularment ens agraden més les mones senzilles (pastis i ou de xocolata) ja que les altres les trobem massa comercials i evidentment massa cares!!

No cal que digui que en Dorian es va posar fins a les orelles de menjar xocolata! Va ser veure l'ou a sobre el pastís i llençar-se de cap ;D.