dijous, 11 de març del 2010

St. Feliu de Guíxols



A aquest poble de la Costa Brava li tinc un carinyo especial. Aquí va crèixer la meva mare, i aquí he passat gran part de la meva vida, entre vacances, caps de setmana i festes en general.
Sempre que vaig (i ara ho faig molt poc) quan ja el puc divisar, m'agrada respirar a fons i olorar-l'ho. Pot semblar una tonteria, però per mi St. Feliu té una olor especial, potser serà el mar o potser tots els records que m'invaeixen:

Els bons moments amb la familia, quan era petita i les reunions familiars eren una gran festa.
Les entremaliadures amb els cosins.
Una colla d'amics inoblidables.
Les tardes a la platja amb la colla.
El primer concert.
El primer petó.
Les primeres farres.
El primer desamor.
I un llarg etc.

Això sí, passejar per la platja un dia d'hivern amb un bon sol com el de la foto, et treu tots els mals.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada