
Quan era petita, em van portar amb l'escola a veure la pel.lícula, i vaig surtir enlluernada. M'agradava imaginar que havia de passar pel "Pantano de fuego" i em perseguien els Rags (una mena de rates gegants) o anava a visitar "La choza de Max Milagros", o que l'Iñigo Montoya m'ensenyava a lluitar amb l'espassa! Però sobretot que en Westley em digues a l'orella "como desees" ;D.
Passat el temps, no fa gaires anys, vaig descubrir el llibre, i guau! Vaig tornar a ser petita! Em van tornar a venir totes aquelles històries que jo m'imaginava.
Ara penso (tot i que vull que passi poc a poc per disfrutar-ho al màxim) que quan el Dorian sigui més gran, m'agradaria llegir-l'hi el llibre i espero que li agradi tant com a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada