La Princesa Prometida

Quan era petita, em van portar amb l'escola a veure la pel.lícula, i vaig surtir enlluernada. M'agradava imaginar que havia de passar pel "Pantano de fuego" i em perseguien els Rags (una mena de rates gegants) o anava a visitar "La choza de Max Milagros", o que l'Iñigo Montoya m'ensenyava a lluitar amb l'espassa! Però sobretot que en Westley em digues a l'orella "como desees" ;D.
Passat el temps, no fa gaires anys, vaig descubrir el llibre, i guau! Vaig tornar a ser petita! Em van tornar a venir totes aquelles històries que jo m'imaginava.

Ara penso (tot i que vull que passi poc a poc per disfrutar-ho al màxim) que quan el Dorian sigui més gran, m'agradaria llegir-l'hi el llibre i espero que li agradi tant com a mi.

Totoro

Fa uns dies, a un blog que segueixo: http://bajoeldientedeleon.blogspot.com/ van fer un Totoro de paper i avui jo us ensenyo el meu! (el meu no té orelles i no se perquè...)


Per qui no sabeu qui és, doncs en Totoro és un personatge molt entranyable de la pel.lícula, "Mi vecino Totoro" de Hayao Miyazaki.



Aquí ho podeu veure més bé i també a "gatobus" un altre dels personatges.
Ja ho sabeu, si no heu vist la pel.lícula, us la recomanem!

Fira del Tast

Ahir vam anar a Barcelona, a veure la Fira del Tast, al convent de St. Agustí. Allà ens vam trobar amb la Núria, el Manel i la Jana.
Hi havien paradetes amb productes de confiança i de la terra, tallers i activitats i jocs infantils.
Primer vam anar al pati, on hi havien tot de jocs, d'habilitat i enginy de fusta, molt xulus. Llàstima que la majoria eran per nens més grans que el Dorian i la Jana, però tot i així van estar "pescant" una estoneta.

I a la sala de dintre hi havien taules baixetes on podien jugar amb plastilina i amb Playmais, un gran descobriment! Es com una mena de "ganxitos" de colors, que si els mulles una mica s'enganxen, a més son naturals i si se’n mengen una mica no passa res. L’únic inconvenient que li trobem es que, així com la plastilina la pots utilitzar més d'una vegada, això en principi és d'un sol ús.

I mentre els pares i els nens jugaven una estona, la Núria i jo, vam aprofitar per anar a un taller de patés vegetals. Va estar molt interessant, sobretot la sobrassada vegetal, i el de tofu amb bolets (prometo receptes i fotos un cop l'hagi fet ;D).

Montseny

Ahir, que per fí va sortir el sol, vam decidir anar d'excursió. Vam aparcar el cotxe a Collformic i la ideia era anar fins els plà de la Calma. El "problema" va ser que hi havia molta més neu de la que ens imaginavem!!! Així que vam anar tirant, aviam fins a on arribàvem.

Aquí vam parar a dinar, aprofitant que hi havia un trosset sense neu, i després vam estar jugant una estona.

El Dorian feia paradetes mentre jugava per anar picant, orellons, panses i aranyons (arándanos).

En aquesta foto podem veure, dos dels tres pics del Montseny. El que està més a l'esquerra és Les Agudes (1703 m.) i el de més a la dreta, El turó de l'Home (1706 m.).



I quan ja arribàvem a casa, el Dorian va voler parar a jugar al parc. Estava super content, corrents, saltant i pujant per les cordes del tobogan! I de fons també podeu veure un trosset del Montseny.

St. Feliu de Guíxols

A aquest poble de la Costa Brava li tinc un carinyo especial. Aquí va crèixer la meva mare, i aquí he passat gran part de la meva vida, entre vacances, caps de setmana i festes en general.
Sempre que vaig (i ara ho faig molt poc) quan ja el puc divisar, m'agrada respirar a fons i olorar-l'ho. Pot semblar una tonteria, però per mi St. Feliu té una olor especial, potser serà el mar o potser tots els records que m'invaeixen:

Els bons moments amb la familia, quan era petita i les reunions familiars eren una gran festa.
Les entremaliadures amb els cosins.
Una colla d'amics inoblidables.
Les tardes a la platja amb la colla.
El primer concert.
El primer petó.
Les primeres farres.
El primer desamor.
I un llarg etc.

Això sí, passejar per la platja un dia d'hivern amb un bon sol com el de la foto, et treu tots els mals.

Tardes de diumenge

Aquí el Dorian (que té 22 mesos) picant amb el martell, i de pas practicant la motricitat fina mà-ull.



Aquí encaixant les anelles al pal. Les primeres vegades, li costava molt i s'enfadava, però ara és un crack!




Aquest joc de memory, li van regalar al Dorian aquest Nadal, però evidentment, ell encara és molt petit per jugar. Avui ens hem inventat una nova manera de jugar adaptada a ell i li ha encantat!
Posem totes les peces cara amunt i triem un animal a l'atzar, per exemple el cavall, i llavors li diem que busqui l'altre cavall. Un cop ha entés la mecànica del joc, s'ho ha passat pipa, i m'encanta veure la cara de concentrat que posa buscant la parella.

"Looking for fochas"

Avui, per encetar el blog, res millor que parlar del meu últim descubriment, l'Andoni Canela, un fotògraf que porta més de vint anys fotografiant espècies animals i indrets naturals protegits, i al que fa poc li van donar el premi Godó de fotoperiodisme per el seu reportatge, "Lobos en su hábitat" publicat al Magazine de la Vanguardia.

El van entrevistar l'altre dia al programa Versió Rac1, i després de sentir-lo, vaig tenir la curiositat de visitar la seva web, i mare meva!!! és increible!!
Té unes fotos precioses d'animals salvatges, de volcans en erupció i fins i tot d'aurores boreals, que et deixen amb la boca oberta.

Però sobretot, m'ha enganxat un projecte que està fent amb el seu fill de 6 anys: "Looking for fochas". Cada dia graven un petit video on observen les fotges (una mena de polles d'aigua) al llac de Banyoles. Però també hi ha algún video d'altres llocs interessants on van. Us recomano fer-li una ullada i de ben segur que us robarà un somriure.
Aquí us deixo l'adreça de la seva web i el seu blog:

http://www.andonicanela.com/
http://andonicanela.blogspot.com/

I aquí el seu canal a youtube, on podeu seguir més comodament el projecte, Looking for fochas.
http://www.youtube.com/user/andonicanela

Benvinguts!!

Per fí m'he decidit!!
Fa temps que tincs ganes de poder tenir un espai, on explicar el que anem fent, i així un dia poder mirar enrera i recordar vells temps.
He pensat que ho volia compartir amb tots vosaltres, així que sigueu benvinguts al nostre petit núvol.